Recentment, el BOE ha publicat el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer desenvolupat pel Ministeri d'Habitatge, a l'empara de la Llei de l'Habitatge 12/2023, de 24 de maig.
Introducció
Es detalla a continuació el resum de la principal regulació contemplada al Decret 75/2020, de 4 d'agost de 2020, de Turisme de Catalunya (d'ara endavant, “Decret de Turisme de Catalunya”), centrat principalment en els establiments d'allotjament turístic , en el nou règim dels habitatges dús turístic i la regulació per primera vegada de lallotjament compartit amb fins turístics (llar compartida), així com en el control sobre el compliment dels requisits establerts per la normativa turística.
Es detalla a continuació el resum de la principal regulació contemplada al Decret 75/2020, de 4 d'agost de 2020, de Turisme de Catalunya (d'ara endavant, “Decret de Turisme de Catalunya”), centrat principalment en els establiments d'allotjament turístic , en el nou règim dels habitatges dús turístic i la regulació per primera vegada de lallotjament compartit amb fins turístics (llar compartida), així com en el control sobre el compliment dels requisits establerts per la normativa turística.
Segons l'Exposició de Motius de la disposició normativa, "amb aquest Decret, la integració normativa turística d'aplicació a Catalunya culmina el seu procés, refonent 7 disposicions normatives vigents a l'àmbit del turisme a Catalunya:"
- Decret 66/2014, del 13 de maig, de regulació dels serveis d'informació, difusió i atenció turística de Catalunya.
- Decret 159/2012, de 20 de novembre, destabliments dallotjament turístic i dhabitatges dús turístic.
- Orde EMO/418/2012, de 5 de desembre, d'estructuració del sistema català de qualitat turística.
- Decret 420/2011, del 20 de desembre, de creació de la Mesa del Turisme de Catalunya.
- Decret 46/2010, de 30 de març, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de Turisme.
- Decret 52/1997, de 4 de març, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria turística.
- Decret 161/2013, del 30 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Fons per al foment del turisme.
Quant a l'àmbit d'aplicació del Decret de Turisme de Catalunya, sobre la base de l'article 111-2, “Les disposicions del present Decret s'apliquen a les empreses i activitats turístiques regulades a la Llei de turisme ia les administracions turístiques situades a Catalunya. També són aplicables a les noves modalitats d'empreses turístiques d'allotjament que es regulen en aquest reglament amb la denominació d'àrees d'acollida d'autocaravanes, allotjaments singulars i llars compartides.
Queden exclosos del present Decret aquells establiments, instal·lacions residencials, mitjans de transport o vehicles on es pugui pernoctar regulats per normativa pròpia, com ara instal·lacions juvenils, residències per a gent gran, residències d'estudiants, establiments on s'exerceixen activitats de naturalesa sexual o anàlegs.”
Establiments d'apartaments turístics
Són establiments d'allotjament turístic els que, d'una manera habitual, amb caràcter professional i amb l'habilitació corresponent, ofereixen a les persones usuàries i mitjançant un preu l'allotjament temporal a les unitats d'allotjament, així com altres serveis turístics d'acord amb les condicions i tipologies que estableix aquesta norma.
Dins aquesta tipologia, trobem els establiments d'apartaments turístics que són edificis o conjunts continus constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació, amb els serveis turístics corresponents.
A l'annex 1 del Decret esmentat s'estableixen els requisits turístics mínims dels establiments hotelers.
Habitatges d´ús turístic
Segons l'article 221-1, té la consideració d'habitatge d'ús turístic el que és cedit pel propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi de contraprestació econòmica per a una estada de temporada i en condicions de disponibilitat immediata.
Es considera estada de temporada tota ocupació de lhabitatge per un període de temps continuat igual o inferior a 31 dies. Per tant, els establiments dallotjament turístic no es poden convertir en residència principal ni secundària de les persones usuàries turístiques.
A més, és important tenir en compte que els habitatges d'ús turístic se cedeixen sencers i no es permet la cessió per estades. Quant a la seva capacitat màxima, no poden estar ocupades amb més places de les indicades a la cèdula d'habitabilitat i en qualsevol cas, no podran excedir de 15 el nombre de places. La finalitat d'aquesta restricció és compatibilitzar l'activitat d'allotjament turístic amb la convivència veïnal, el dret al descans i la prestació d'un servei de qualitat.
D'altra banda, és important tenir en compte que només es podran cedir habitatges que estiguin degudament habilitats i inscrits al Registre de Turisme de Catalunya, i en el cas que la persona propietària d'un immoble tingui coneixement d'una activitat clandestina, té el deure de comunicar-ho a l'Administració competent, així com d'emprendre les corresponents accions civils destinades al cessament efectiu de l'activitat turística.
En conseqüència, la destinació d'un habitatge d'ús turístic ha de ser compatible amb la regulació dels usos del sector on estigui situat i amb la normativa civil que li sigui aplicable.
En línia amb això, val la pena destacar el règim especial del municipi de Barcelona, ja que es preveu la possibilitat que l'Ajuntament de Barcelona estableixi mitjançant ordenança i per a les noves habilitacions requisits particulars a les activitats d'allotjament turístic en habitatges d'ús turístic i en llars compartides, així com limitacions temporals i períodes màxims de vigència.
Finalment, pel que fa als habitatges d'ús turístic ja registrats en el moment de l'entrada en vigor del Decret Turístic de Catalunya, no els serà aplicable el límit màxim de 15 places, excepte quan es produeixi un canvi de capacitat o un canvi de titularitat . Així, en els supòsits de cessament, extinció o caducitat del títol habilitant, comportarà que la nova activitat que simplanti haurà de ser conforme a la normativa vigent.
Llar compartida
El Decret Turístic de Catalunya no regula expressament el lloguer turístic per habitacions, sinó que recull una nova modalitat dallotjament turístic: la llar compartida.
Té la consideració de llar compartida l'allotjament turístic que és l'habitatge principal i la residència efectiva de la persona titular i que es comparteix com a servei d'allotjament amb terceres persones a canvi de contraprestació econòmica i per a una estada de temporada.
És essencial daquesta figura jurídica que la persona titular de limmoble ha de residir a lhabitatge mentre dura l estada. Segons ja comentat, es considera estada de temporada tota ocupació de lhabitatge per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies.
La persona titular de lactivitat pot ser el propietari de limmoble o bé la persona a qui el titular autoritzi expressament. En aquest cas, la persona autoritzada haurà de complir les mateixes condicions d'empadronament i de residència efectiva exigides als propietaris.
També és important destacar que no es podran cedir habitatges que no estiguin inscrits i degudament habilitats. En cas que la persona propietària d'un immoble tingui el coneixement d'alguna activitat clandestina, té el deure de comunicar-ho a l'Administració competent, així com d'emprendre les accions civils corresponents destinades al cessament efectiu de l'activitat turística.
Per això, la destinació d'una llar compartida ha de ser compatible amb la regulació dels usos del sector on estigui i amb la normativa civil que li sigui aplicable.
Allotjaments singulars
El Decret Turístic de Catalunya preveu aquesta nova figura per a aquells allotjaments que, possibilitant un hostalatge temporal a canvi de contraprestació econòmica, no encaixen en cap de les modalitats d'allotjament turístic regulades ni en les excloses expressament per la disposició normativa esmentada.
A tall d'exemple, podrien emparar-se en aquesta tipologia figures com les cabanes als arbres o de pastors, les barraques com les del delta de l'Ebre, les coves…, entre d'altres.
Els Ajuntaments poden habilitar allotjaments singulars al seu terme municipal sempre que defineixin i delimitin l'activitat, atenent les condicions mínimes establertes per aquesta normativa, així com el conjunt de normatives sectorials no turístiques que li siguin aplicables (seguretat, salubritat, medi ambient , entre d'altres). Però en cap cas no es poden habilitar allotjaments singulars amb la finalitat d'evitar l'aplicació dels diferents requisits sectorials exigits a altres modalitats d'allotjament turístic.