Totes les qüestions relacionades amb el Protocol Familiar són actuals, ja que sempre hi ha empreses amb socis de la mateixa família. Abans d’endinsar-nos en els diversos aspectes del Protocol Familiar, és fonamental definir què és exactament. En termes senzills, podem definir el Protocol Familiar com un acord marc que subscriuen els socis dins d’una empresa composta per membres de la mateixa família amb la finalitat d’establir les regles del joc que facilitin la presa de decisions, preservin les relacions familiars i assegurin el desenvolupament adequat de la societat.
Segons l’estudi “Les empreses familiars davant el repte de la innovació” (Cruz & Santaló, 2022)[1], realitzat per l’Institut d’Empresa, aproximadament el 89% de les empreses privades a Espanya són empreses familiars. Malgrat la seva significativa contribució a l’economia, no existeix una llei específica que reguli les particularitats d’aquestes empreses. Per aquesta raó, resulta essencial que els propis socis siguin responsables d’anticipar els conflictes i garantir el bon funcionament de l’empresa.
Aquest objectiu es pot aconseguir mitjançant l'elaboració del Protocol Familiar, que pot abordar una àmplia gamma de qüestions, entre les quals destaquen:
- Establir una missió, principis i valors que unifiquin els objectius i fomentin la col·laboració entre els socis.
- Definir el procés d'elecció i composició dels òrgans de govern de la societat, establint majoritats per a decisions d'importància. De vegades, es poden crear òrgans de control addicionals no previstos per la legislació, com el consell familiar.
- Definir criteris per a la inclusió dels familiars interessats a treballar a la societat.
- Implementar mesures preventives per abordar situacions de bloqueig i desacord, promovent la comprensió entre els membres de la família.
- Establir normes per a la transmissió d'accions o participacions, determinant quan i a qui es poden transferir, amb l'objectiu de protegir l'empresa de l'entrada de nous accionistes aliens a la família.
- Considerar el dret a la separació, especificant tant les causes com el procediment per dur a terme la divisió de la societat en el moment en què arribi el moment.
Aquests són exemples d'elements que es poden incloure en un Protocol Familiar, tot i que les possibilitats són gairebé il·limitades. La creació d'un Protocol Familiar requereix un anàlisi acurat de l'empresa mateixa, del negoci, de l'entorn, de la família titular i de les principals relacions i/o aspectes a regular, així com la revisió de la legislació i la jurisprudència aplicables.
El protocol només vincula les parts signants del document. Per tant, poden sorgir situacions en què, tot i tenir un Protocol Familiar signat, alguns aspectes no siguin totalment aplicables per falta d'eficàcia davant tercers no signants, per la qual cosa és important establir els mecanismes legals suficients per assegurar aquesta eficàcia.
Com es pot apreciar, el protocol permet preveure i abordar situacions i problemes futurs, evitant conflictes que podrien deixar una empremta econòmica i emocional significativa. La elaboració d'un protocol familiar és un tema complex que té un impacte significatiu en el futur de la societat. Per aquesta raó, és fonamental buscar assessorament adequat de professionals experimentats en la matèria. A BUSQUETS estem a la vostra disposició per oferir-vos l'orientació necessària. No dubteu en contactar-nos si voleu aprofundir en aquest tema, estarem encantats d'ajudar-vos en tot el que necessiteu.
[1] Cruz, C., & Santaló, J. (2022). Les empreses familiars davant el repte de la innovació. Ernst & Young. Obtingut de https://static.ie.edu/fundacion/pdf/Informe_Empresa_Familiar_IE.pdf