Qui hagués dit que estariavem negociant sovint el redactat de la clàusula sobre força major? En temps de Covid-19, això ha estat una realitat.
Com estableix el Codi Civil, «ningú no respondrà dels fets que no haguessin pogut preveure, o que, previstos, fossin inevitables».
En la clàusula de força major, hem estat negociant la inclusió o l’eliminació de les huelgues, dels conflictes laborals, de la manca de mà d’obra, de la impossibilitat d’obtenir matèries primeres, dels problemes de transport. Fins i tot s’ha intentat barrejar la qüestió amb l’augment del preu de les matèries primeres o del transport. Cal aclarir que, tot i que es pot negociar que els exemples anteriors siguin causes de força major, l’augment dels preus és una altra qüestió que tractarem més endavant.
També seguim negociant per incloure un punt a la clàusula de força major relativa al Covid-19 (i ara també a la guerra a Ucraïna). Bàsicament, aquest punt posa de manifest que les parts coneixen la situació actual i que aquesta no impedeix el desenvolupament i l'execució del contracte. També pot incloure que, si es produeixen noves circumstàncies relacionades amb el Covid-19, les parts negociaran de bona fe com adaptar-se a aquestes circumstàncies sense que el desenvolupament del projecte es vegi afectat per aquestes circumstàncies.
A més, no és menys habitual que una de les parts pretengui la inclusió d’una clàusula d’excesiva onerositat (o ‘hardship’). Al món anglosaxó, aquesta clàusula està molt més estesa. En l’exemple d’un contracte de subministrament, el proveïdor intentarà incloure aquesta clàusula i que prevegi que, si es produeix una circumstància excepcional que provoqui una excessiva onerositat pel proveïdor, aquest pugui modificar els preus per continuar executant el contracte. En moltes ocasions, s’arriba a un acord segons el qual, en cas que es produeixi tal circumstància excepcional, les parts negociaran de bona fe condicions contractuals alternatives per restablir els drets i obligacions que les parts van assumir quan van signar el contracte.
En tot cas, recomanem incloure aquestes clàusules si el contracte està subjecte a la legislació d’un país de la família del dret romanç-germànic. En el cas de sotmetre el contracte a la legislació d’un país de ‘common law’, això es fa absolutament imprescindible.