Impost sobre el Patrimoni: Recurs d'inconstitucionalitat

El Tribunal Constitucional (“TC”) té admès a tràmit un recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Grup Parlamentari Popular sobre la base d'un doble fonament:

D'una banda, la possible confiscatorietat de l'impost. La Llei de pressupostos del 2021 va augmentar el tipus marginal màxim de l'impost en un 1%, de manera que la tarifa estatal va passar d'un 2,5% a un 3,5%. Aquesta modificació ha servit de fonament per plantejar la possible confiscatorietat de l'impost. Aquesta qüestió no afectaria els contribuents amb residència fiscal a Catalunya, ja que la inconstitucionalitat, en el cas que es declarés, es limitaria a la tarifa estatal de l'impost introduïda a la Llei de pressupostos per al 2021, i per tant només afectaria les comunitats autònomes que no tinguessin aprovada la seva pròpia tarifa de l'impost i/o als ciutadans no residents que tributin aplicant la tarifa estatal.

I d'altra banda, la transformació d'un impost temporal en permanent mitjançant una norma impròpia. Aquesta conducta està prohibida per l'article 134 de la Constitució Espanyola, que en el seu apartat setè estableix la prohibició de crear nous impostos mitjançant una llei de pressupostos. Si el TC declara inconstitucional la tècnica legislativa que ha convertit en definitiu un impost temporal —el qual havia estat declarat inconstitucional pel que fa a la supresió de la bonificació del 100% de l'impost—, aquesta bonificació estaria vigent i, per tant, s'hauria de procedir a la devolució total de les liquidacions corresponents a l'impost sobre el patrimoni practicades en els exercicis 2021 i següents.

Per tot l'anteriorment exposat, resulta rellevant plantejar-se la conveniència d'instar o no la rectificació de les autoliquidacions de l'Impost presentades en els exercicis 2021 i 2022. Tot apunta que el TC mantindrà el criteri emprat en la seva Sentència sobre la Plusvàlua Municipal (STC 182/2021) mitjançant el qual s'exigia haver recorregut la liquidació o haver instat a una rectificació de l'autoliquidació. En consonància amb aquest criteri, l'incompliment d'aquestes exigències podria suposar l'establiment de la situació com a consolidada i, en conseqüència, la impossibilitat d'obtenir una devolució.

Cal decidir si aquesta sol·licitud d'instar la rectificació de les autoliquidacions del 2021 i 2022 pot ser profitosa, tenint en consideració que qualsevol actuació contra una autoliquidació de l'Impost comportaria la interrupció del període de prescripció de 4 anys (article 66 de la Llei general tributària), i en cada cas, s'ha de valorar també si una possible revisió d'aquest impost resulta convenient.

Des de Busquets estem a la vostra disposició per si necessiteu qualsevol suport en aquest sentit.